Sara Vila

Sara Vila ,  l'autora del Llibre Les més invisibles. Dones africanes a Catalunya, publicat per Pagés Editors, ens explica a Hawaa nº 6 quina és la situació de les presoneres Palestines a Israel. A més a més, hi podreu trobar un article sobre el llibre, elaborat per  Rachida El Badaoui. 





 Pagés Editors. Les més invisibles.Dones africanes a Catalunya

Recepta de la Harira

La Harira és una sopa tradicional del Marroc. Es menja durant tot l'any, però en el mes del dejuni del Ramadà, es cuina cada dia ja que és molt nutritiva. Hi ha uns ingredients bàsics, però es pot anar elaborant amb diferents variacions. La Ikram ens proposa aquesta.

 

 
Ingredients:

• Mig manat de coriandre trossejat
• Mig manat de julivert trossejat
• Mig manat d'api trossejat
• 3 o 4 cebes picades (depèn de la mida)
• 1 Kg de tomata pelada i trocejada
• Salsa de tomata
• Sal
• Pebre negre
• Canyella
• Colorant
• Gingebre
• Un grapat de llenties
• 50 grms de cigrons pelats (els haurem tingut en remull la nit anterior)
• 150 grams de carn de vedella tallada en tocets mitjans
• 2 ossos de bedella
• 1 pastilla de brou Smen
• 1 pastilla d'Ideal especial per a Harira
• Un grapat de fideus fins
• Farina
• Aigua
• 1 ou batut 

PREPARACIÓ

Es tritura amb la batedora el cilantre, el julivert, l'api, la ceba i la tomata. Es poden coure,si es vola,  en una olla exprés. S''hi afegeix salsa de tomata, sal, pebre negre, canyella, colorant, gingebre, llenties. cigrons, carn, ossos, les pastilles de brou i d'Ideal. Després d'afegir-hi litre i mig d'aigua,es tanca l'olla fins que estigui tot cuinat.

En un bol es barreja la farina amb l'aigua amb un batedor manual o amb la batedora elèctrica. Ens ha de quedar una barreja líquida i sense grumolls. 

Obrim l'olla i si veiem que la carn ja està en el seu punt, ho deixem a foc lent i s'hi afegeix la barreja de farina a poc a poc sense deixar de remenar. Hem de tenir en compte que la farina no ha d'estar ni massa espessa ni massa líquida. S'afegeixen els fideus i continuem remenant durant uns deu minuts. En darrer lloc, hi posem l'ou batut.

Hawaa 6

La portada del número 6 de Hawaa és una fotografia feta per l'artista palestina Samira Badran durant un viatge al Marroc . És l'autora també de la portada del primer número de la nostra revista.

Hawaa 5

A Hawaa 5, entrevista a Zehor El Ashaari, vicepresidenta de l'Associació de les Llums brillants de Casablanca. S'encarreguen de donar suport a les vídues per a que puguin mantenir els seus fills i preservar-los a tots plegats, del risc d'exclusió social.

Hawaa nº4

  

 A Hawaa 4, podeu trobar:

• Entrevista a Najat El Gass.  
• Editorial/opinió
• Col.laboració: La Mudawana
• Històries de vida: La vestimenta de la dona musulmana. 
• Literatura: L'últim patriarca
• Cuina: La festa del sacrifici.

- Quins són els forats que encara pateix la legislació marroquina pel que fa a la condició de la dona i que dificulten l'estabilitat de la família al Marroc?
 
 Hi ha algunes deficiències relacionades principalment amb l'aplicació, però, considero que el gran problema no està en les lleis, sinó en les maneres de pensar dels dos sexes. Hi ha dones que adopten aquesta mentalitat patriarcal a causa de 
l' analfabetisme, sobretot jurídic, especialment entre les dones rurals...

Najat el Gass

كيف تنظرين للعمل الجمعوي، اليوم، خاصة المهتم بقضايا المرأة المغربية؟ 

- لقد كنت عضوة، وما زلت، في العديد من الجمعيات .. ولي بعض التحفظات تجاه نشاطات بعضها.. أعتبر أن الجمعيات الجادة قليلة جدا، فيما الأغلبية ضلت السبيل.. بعضها يتلقى الدعم الدولي والوطني، ومع ذلك، تعمل من أجل مصلحتها الخاصة، وليس من أجل القضايا التي وجدت من أجلها.

Hawaa nº3

                                              

Article de Jordi Baltà (fragment)

Programa Nord d’Àfrica de la Secció Espanyola d’Amnistia Internacional

Els drets de les dones, punt clau de la transició a Egipte 

Els drets de les dones han estat un element recurrent en les diverses etapes de la transició que viu Egipte des de principi de 2011, encara que sovint els

 titulars de diaris i cadenes de televisió hagin prioritzat altres qüestions. 

L’anomenada “Revolta del 25 de gener” de 2011 que va conduir a la caiguda de Hosni Mubarak va comptar amb la participació de sectors molt diversos de la població. Les dones i els joves, grups sovint invisibles en el període anterior, van fer sentir la seva veu amb un especial vigor. Les successives onades de manifestacions viscudes des de llavors han portat moltes dones a mobilitzar-se de nou.

حقوق المرأة مفتاح أساسي للتغيير بمصر.

حقوق المرأة عنصر استعين به في العديد من مراحل الثورة المصرية في بداية 2011

رغم أنها لم تكن تحضى باهتمام من طرف وسائل الاعلام التي كانت تعطي أسبقية لمواضيع أخرى.

فثورة 25 ينايرمن2011 ,والتي أدت الى اسقاط الرئيس حسني مبارك ساهم في انجاحها العديد من الطبقات الشعبية المتضررة.

ففئة النساء والشباب,لم يكن لهما ظهورا بارزا خلال الفترة السابقة, استفادتا من ظروف الثورة لايصال صوتهما

للمجتمع.

للمزيد من المعلومات.الإتصال بمنظمة العفو الدولية على العنوان الإلكتروني التالي 

Entrevista Samira Badran (fragment)

Samira Badran a la inauguració de l'exposició Have a Pleasant Stay a Barcelona
 http://nova.cat/?p=3507

Samira Badran és una artista palestina que actualment viu i treballa a Barcelona. Va estudiar Belles Arts a la Universitat del Caire i a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència.
Sovint  viatja al Territoris Palestins Ocupats (TPO) on combina la docència en La Acadèmia internacional d’Arts a Ramallah i participa en exposicions d’Art Contemporani.
Des dels anys 70 és un membre molt actiu del moviment artístic palestí tant als TPO com a l’estranger. Ha exposat en ciutats com Jerusalem,  Amman, Washington, París, Londres, Berlin i Barcelona.
La Samira experimenta en el camp de l’art visual, utilitzant un llenguatge personal per denunciar i reflectir les agressions constants i  la vulneració dels Drets Humans que pateix la població palestina sota la ocupació Israeliana.

En què estàs treballant actualment?
Fa un parell d’anys que treballo sobre els check-points, com a mecanisme repressor, de control institucionalitzat, esdevenint un obstacle per la mobilitat i la lliure circulació de les persones.  El que vull és reflectir les estructures inhumanes de la maquinària de l’ocupació i com afecten  la vida diària dels palestins. També m’interessa la memòria col·lectiva i la percepció de la pròpia identitat com a poble dins i fora de Palestina.
Utilitzo diferents tècniques com el dibuix, el collage, la instal·lació i la fotografia. Agafo el que m’envolta com a punt de partida per després reinterpretar-ho amb un llenguatge propi.