domingo, 23 de junio de 2013

Editorial Hawaa nº2

En aquests darrers mesos ens hem plantejat més d’un cop quin podia ser el tret comú, el nexe d’unió de les dones de Hawaa, aquelles que hi escrivim i aquelles de les que es parla. Els termes religiosos o ètnics poden ser excloents i sovint condicionen la nostra mirada. Estem davant un col.lectiu divers en procedència, costums, pensament i es fa prou complicat trobar un terme que pugui servir per definir-lo adequadament. La geografia ens pot ajudar en aquest cas a establir un marc de referència que ho pugui encabir tot i els mapes ens diuen que el món es divideix en cinc continents. Al Nord d’Àfrica hi viuen o hi han viscut les dones i les realitats de les que volem parlar a Hawaa.

Ens hem esforçat per trobar un terme que no ens categoritzi i que ens alliberi de condicionaments per poder donar cabuda a diferents maneres de pensar, perquè Hawaa vol ser una publicació sense lligams ideològics, confessionals o polítics. Les dones que la fem, no opinem sempre el mateix, ni utilitzem un sol tipus de  vestimenta,… Però  estem d’acord en que rebutgem tot allò que representi la repressió, la submissió, la incomunicació  l’aïllament i  el maltractament de les dones. Creiem en la nostra lluita per la llibertat, per fer-nos un lloc al món, per sentir la nostra veu i  per ser lliures de pensament i d’obra.

 Aquests darrers mesos se’ns ha preguntat que pensem del burka en relació a l’enrenou que hi ha hagut a la nostra ciutat sobre aquest tema. N’opinem que tothom ha de  poder vestir-se com vulgui i que el que realment és preocupant és l’obligació de fer quelcom en contra de la pròpia volutat i això no té res a veure amb la roba que hom porti. 






معاناة المرأة المتحجبة
هاجرت المرأة المسلمة من أجل تحسين وضعيّتها الإجتماعية والإقتصادية, والإستفادة من محيط عُرف عنه الإيمان بالديمقراطية والحريات و غير ذلك. لكن لم تكن تعرف بأن زيّها الإسلامي و انتمائها الديني , سيشكلان لها مجموعة من العوائق داخله,ساهمت بشكل فعَال في الحد من تواجدها في سوق العمل.
 فرغم عطائها الكبيروالمتميز في المجالات الحياتيّة المتعددة, إلا أنّ هذا لم يشفع لها أمام اشتداد الأزمة و جلب اليد العاملة من الإتحاد الأوربي الموسع, ومن بعض البلدان الأخرى. لتبقى المرأة المتحجبة خارج إطار الشغل, لا لشيئ, إلاّ لانتمائها الدّيني و لهندامها الإسلامي.
لم تتوقف المعاناة هنا بل أصبحت أشدُّ تعرضا لوطأة الظروف الإجتماعية, بسبب الحجاب الذي يثير غضب و سخرية العديد من الأوربيين و غير المسلمين, وهي في الغالب غير قادرة على مواجهة الموقف بسبب عدم معرفتها لِلغة بلد المَهْجَرة  بشكل جيد.
بل إنه في بعض المؤسسات العمومية أو الخاصة, لا يُسمح للمسلمة بممارسة عملها أو دراستها, إلاّ بنزع غطاء رأسها, الشّيء الذي يتنافى و مبادئ الحرية والديمقراطية وحقوق الإنسان, في  اختيارالمعتقدات الشّخصية وطريقة  ممارستها.
بل أنه في بعض الأحيان يصل العائق حتى أصحاب الوكالات العقارية بامتناعهم أورفضهم القاطع بالسماح للأسرة المسلمة بالسكن بإقامة معينة, بسبب مظهرهم الإسلامي.
وهذا كله راجع إلى الصورة السلبية المأخوذة عن العرب و المسلمين, و اتهامهم بالعنف والإرهاب و التشدد. الشيء الذي ولْد سلوكيات عدائية تلقائية ضدّ كل ما يمثل رمزا عربيا أو إسلاميا.
 كما لا ننسى الإعتقاد الخاطىء على أن ارتداء المرأة للحجاب, هو دليل على قمعها و انتهاك حقوقها, و لا ينظر إليه أبدا, كممارسة مشروعة لحقها الدّيني والإنتمائي.
عائشة رشدي